Obre la porta del cel
on les paraules volen.
Només amb tu
M'he quedat mirant com respiraves
i he tornat a ser com aquell nen.
Ha sortit el sol mentre parlàvem
i hem aconseguit que pari el temps.
He rigut com mai havia pensat
m'he sentit d'allò més desitjat
Hem jugat a ser interessants
i hem passat mil hores a aquell bar.
Només amb tu
els dies són més fàcils.
Només amb tu
les hores se m'escapen entre els dits.
Només amb tu
les hores passen ràpid.
Només amb tu
Només amb tu
Només amb tu
Mai he sapigut el que pensava
L'he estimat desmesuradament
Creu-me, no fan falta les paraules;
hi ha silencis que et fan més valent.
Només amb tu
els dies són més fàcils.
Només amb tu
les hores se m'escapen entre els dits.
Només amb tu
les hores passen ràpid.
Només amb tu
Només amb tu
Obre la porta del cel
on les paraules volen.
On les paraules volen.
Obre la porta del cel
on passaran les hores.
Només amb tu.
Obre la porta del cel
on les paraules volen.
On les paraules volen
Obre la porta del cel
on passaran les hores.
Només amb tu.
Només amb tu
els dies són més fàcils.
Només amb tu
les hores se m'escapen entre els dits.
Només amb tu
les hores passen ràpid.
Només amb tu.
Només amb tu.
Només amb tu.
Només amb tu, només amb tu.
M'he quedat mirant com respiraves
i he tornat a ser com aquell nen.
Creu-me, no fan falta les paraules;
hi ha silencis que et fan més valent.
