Ara que te n'has anat
de nit i sense avisar
és la meva oportunitat
per buscar el que en tu
no he trobat.
Sé que això no és ben bé
veritat però ara ja més igual.
Abans que tu
me'n riuré de tot plegat
cridant a cel obert
que no n'hi ha per tant.
Potser ningú tindrà mai
la facultat de boicotejar
que torni a estimar.
Les teves llàgrimes no fan
que no vegi els teus ullals
i entenc la complexitat
dels teus dilemes morals.
Però si m'abandones aquí
ja només pensaré en mi.
Abans que tu me'n riuré de tot
plegat cridant a cel obert
que no n'hi ha per tant.
Potser ningú tindrà mai
la facultat de boicotejar
que torni a estimar.
Abans que tu me'n riuré de tot
plegat cridant a cel obert
que no n'hi ha per tant.
Potser ningú tindrà mai
la facultat de boicotejar
que torni a estimar.
