Surto al carrer un dia gris
qui sap on et podré trobar
els edificis passen de llarg
les cares passen volant
sóc com el vent, no em pots agafar
però em sents a cada instant
sóc com el vent, entre la gent
que és lliure i no es pot aturar
juguen els nens al meu davant
mentre passejo pel parc
i em pregunto per quin motiu
la gent viu en aquesta ciutat
sóc com el vent, no em pots agafar
però em sents a cada instant
sóc com el vent, entre la gent que és lliure
i no es pot aturar
no queda ningú ara i aquí
no queda ningú al meu voltant
i no hi ha ningú que em pugui dir
tot just quan es fa fosc cap on gira el món cap on gira el món
sóc com el vent, no em pots agafar
però em sents a cada instant
sóc com el vent, entre la gent
que és lliure i no es pot aturar
no queda ningú ara i aquí
no queda ningú al meu voltant
i no hi ha ningú que em pugui dir
tot just quan es fa fosc cap
on gira el món
cap on gira el món
cap on gira el món
cap on gira el món
