Si t'ho sabés explicar
els satèl·lits caurien avall, tota
la llum del teu cos
es fondria com neu a l'agost, i
ets tu qui ho veu tot diferent
les teves preguntes són com
fusells, tots som joguines
de nen. El teu somriure és
tan net. Confosa cerco remei,
tot el que sé d'aquest món no
es troba a les seves mans. Tot
el què sé d'aquest joc no
serveix i sempre és canviant
i ets tu qui ho veu tot diferent
les teves preguntes són com
fusells, no som joguines de
nen. El teu somriure és
tan net. Tot és clar i
transparent, preguntes de
nen. Són com fusells, per més
que et dic la veritat
tu no em creus i et quedes
callat, és com el vol dels
ocells, no sabem on s'ha
d'aturar, i ets tu qui ho veu tot
diferent, les teves preguntes
són com fusells, no som
joguines de nen.
El teu somriure és tan net.
Tot és clar i transparent.
