Quan els teus pares es van fent grans
deixes de veure'ls com uns gegants
deixes enrere el seu recer i les
receptes no et van tan bé. Per molt
que ploris no ve ningú el teu
problema l'arregles tu.
Tu ets la mestressa, ets l'enemic tu ets
el pare i també l'amic. Si no t'agrada,
pitjor per tu, és llei de vida, és el teu
futur, surt la nostàlgia, per pocs
moments, però espavila't que s'acaba
el temps! tu t'ho fas i tu t'ho arregles,
tu t'ho fas i tu t'ho inventes tu
t'ho fas i tu, tu, tu... quan
els anys passen no és com
abans, aquella nena va
amb vestits grans, el seu
problema només per a tu
la seva pena en un sol nus
mires amb gràcia els nens
petits, haig d'anunciar-te
que estàs amb mi. Jo sóc la mama
sóc l'enemic, sóc la mestressa i també
l'amic, no te n'adones? Que pots donar,
que tu tens força, pots estimar!
La medicina la busques tu, i l'alegria
també la fas tu. Tu t'ho fas i tu t'ho arregles,
tu t'ho fas i tu t'ho inventes tu t'ho fas i tu tu tu...
però si m'enyoro, de tant en tant, si estic malalta
o si em va tot gran. Vaig cap a casa, per
recordar, aquella nena que han de cuidar si no
t'agrada, pitjor per tu, és llei de vida, és el teu
futur, surt la nostàlgia, per pocs moments,
però espavila't que s'acaba el temps!
Tu t'ho fas i tu t'ho arregles,
tu t'ho fas i tu t'ho inventes,
tu t'ho fas i tu t'ho arregles,
tu t'ho fas i tu tu tu...
