S'ha apagat el foc fred de mirada tèbia
s'ensorren els edificis al teu pas
i ha mort el cor de la guineu més jove
i les llàgrimes, les llàgrimes un mar
diga'm on vas, terra trencada
que la meva ombra dissecada
vol saber...
de reis, d'herois,
de la magnificència de la mort,
de sort,
dels aires dels poetes de debò.
s'ha desfet el glaç calent amb comptagotes
s'ha submergit vergonyós l'icebreg
s'amaguen porucs els crancs rere les roques
i les llàgrimes són llàgrimes del cel
diga'm on vas, terra trencada
que la meva ombra dissecada
vol saber...
de reis, d'herois,
de la magnificència de la mort,
de sort,
dels aires dels poetes de debò.
diga'm on vas, terra trencada
diga'm on vas, terra trencada
diga'm on vas terra, trencada.
