No recordo ni quan vaig marxar
fa més temps del que vull pensar,
em faig el fort i tiro endavant
i no t'ho dic però et trobo a faltar.
Si pogués tan sols un moment
pensar en tot el que hauríem pogut fer,
però la llar que va fer gran
ja no em troba i segueix avançant.
Tornaré,
per poder tornar a seguir
quan m'esperi l'imprevist.
Tornaré,
pel camí que vas deixar
sense demanar permís.
Si el demà es recorda de mi,
si de nit s'encèn un matí,
i per fi sembli que va bé
i una espurna il·lumina el camí.
Quan de cop s'il·lumini l'albada,
quan mirem la lluna que s'amaga,
quan trobem un racó en la nostàlgia
i compartim la mateixa mirada.
Tornaré,
per poder tornar a seguir
quan m'esperi l'imprevist.
Tornaré,
pel camí que vas deixar
sense demanar permís.
