M'he topat amb els teus ulls
que em miraven des de lluny
on es troba el què em falta i el què vull
I oblidant-nos del present
hem tornat a ser com nens
abraçant amb valentia aquest moment
L'eufòria ens aixeca per sobre la gent
la vida és més bella i el món menys dolent
Quan un matí obris els ulls veuràs
que tot és més senzill quan sumem dos
i sortiràs amb un cafè al terrat
que avui s’encén el dia a tot color
Tantes nits comptant estels
entre riures, plans i anhels
però tu segueixes buscant el que ja tens
és massa temps fent-nos els sords
ignorant la veu del cor
en una cursa interminable cap a enlloc
...i jo voldria que fóssis tu.
