Qui no ha llençat mai pedres
i ha amagat la mà?
Qui no ha sentit enveja
o ha buscat venjança en va?
Qui no ha sabut desprendre's
del llaç d'un trist record?
Molts han entrat al temple,
sols alguns hi han sabut trobar amor.
De la paraula el fet, l'elogi i el retret,
només són la disfressa
Eternament buscant, entre el bé i el mal,
instants de complaença
Qui no ha sentit urgència
per veure resultats?
Qui no ha aixafat el feble
sentint-se un mateix més gran?
Qui no ha perdut els somnis
entre els racons del temps?
Tothom té clar l'inici,
ningú sap què li espera al final.
De la paraula el fet, l'elogi i el retret,
només són la disfressa
Eternament buscant, entre el bé i el mal,
instants de complaença.
I tu, com jo, seguim buscant
aquest lloc on sentir amor
omplir-se d'esperança i continuar, com jo
seguim buscant aquest lloc on sentir amor
omplir-se d'esperança i continuar...
