A la plaça de la vila hi ha una noia que et captiva,
Els dies de mercat ja no pots pensar en res més
Amb aquell somriure que tant et fascina
Et pregunta si hi posarem res més.
Amb timidesa apartes la mirada,
I deixes que el moment es perdi entre la gent
Et dius: "la setmana vinent serà més fàcil",
Et dius que trobaràs el coratge per parlar-li.
Ai, si jo tingués el que voldria
Ai, si tu sabessis com em dol
Quan et veig sento que el cor respira
I em dónes la vida
Els dies passen amb neguit i amb impaciència
Quan arriba el moment mai trobes el valor
Pels teus ulls una deessa inabastable
Que tornarà a omplir de somnis la setmana
Ai, si jo tingués el que voldria
Ai, si tu sabessis com em dol
Quan et veig sento que el cor respira
I em dónes la vida
Ai, si jo tingués el que voldria
Ai, si tu sabessis com em dol
Quan et veig sento que el cor respira
I em dónes la vida
Ai, si jo tingués el que voldria
Ai, si tu sabessis com em dol
Quan et veig sento que el cor respira
I em dónes la vida
