Recordes quan vivíem a Nou Barris en un pis a sobre el forn,
al cul del món
i era un lloc de merda però nosaltres li trobàvem cert encant,
per molt que et sembli estrany
I sortíem cada nit entre setmana encara que
mai teníem un duro per gastar.
El món als nostres peus, ens menjarem la nit
El món als nostres peus, ens menjarem la nit
I quan ens van tallar la llum i l'aigua perquè sempre anàvem tard
a l'hora de pagar
i subsistíem a base de pizzes i fideus precuinats, de sabors orientals
I agafàvem l'últim metro a l'L4 a Llucmajor,
sense tenir molt clar on aniríem a parar.
El món als nostres peus, ens menjarem la nit
El món als nostres peus, ens menjarem la nit
Ai, curiosa és la nostàlgia, que ens fa recordar amb "carinyo"
un pis infestat de cuques del tamany de dinosaures,
i tot mirant enrere, aquelles nits de borratxera,
una parada ràpida al Marsella i després al Fellini o a l'Apolo o a on fos.
Les rambles eren nostres, canaletes fins al mar
La nit semblava eterna i el futur era brillant
El món als nostres peus, ens menjarem la nit
El món als nostres peus, ens menjarem la nit
...ens menjarem la nit
...ens menjarem la nit!
