Es varen dir:
«Cal guanyar temps als somnis,
Cal anar molt més enllà de les paraules.
Ser tal com som
De soca-rel.
Cremar les naus,
Navegar a pèl
A cavall de la cresta de l'onada.
Amor valent per tu,
Per guanyar terreny a la vida
I contemplar-la
Compartint-la.
Fins que cal dir-se adéu.
L'un dins l'altre
I cadascú al seu lloc.
Pensar en veu alta
I tastar-ho tot.»
I ho varen fer...
Guanyant temps als somnis
I compromesos, només, en les coincidències
I la mútua complicitat.
Eren llavor d'eternitat
Compartint les joguines I les vivències.
Amor valent per tu...
Va cap on va I dura el que dura.
No hi ha marges
Ni mesures.
Fins que cal dir-se adéu.
L'un dins l'altre
I cadascú al seu lloc.
Pensar en veu alta
I tastar-ho tot.
Fins a la fi
Cal guanyar temps als somnis.
Cal anar molt més enllà de les paraules,
Ser tal com som I dir-se adéu
Si el cada dia ha fet lo seu
I ens ha canviat les coses I a nosaltres.
Amor valent per tu,
Per guanyar terreny a la vida
I esgotar-la
I «exprimir-la».
Fins que cal dir-se adéu.
