Dóna comba bomba
quan ix als diaris
notícia i primícia són sinònims rei
heu aconseguit sense massa esforç
enganyar a molta gent
furgaré on no toca i no aniré a l'infern.
Dóna comba bomba
quan ix a la tele.
Notícia i escàndol esdevenen dogma, rei.
El perquè es confon
i la balança cau perquè no suporta el pes.
Furgaré on no toca i no aniré a l'infern.
Riures de la realitat
i contar-la fent com fan.
Blanc o negre, roig o verd
que plore la veritat
i ara endevina:
Qui és eixe que amagava
bragues als calaixos?
Què trista pot ser la glòria!
No els preocupa l'equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
falsos absurds,
callen els muts.
No els preocupa l'equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
falsos i absurds,
llei de l'embut,
amagueu-se venen dispostos
les riallades són massa fortes.
El ridícul una ganyota
que ells la fan molt bé.
Y sigue siendo necesaria la respuesta colectiva,
entre valles de lamentos y montañas malheridas,
no apagará nuestra llama ese viento.
Aunque nos falte el aliento y no se cierre la herida,
y hay una gossa que ladra rabiosa y que ruge
grandiosa una revolución,
no nos afecta tu veneno, que no, y tus jaulas
sirven de poco si nos queda el habla.
Que la tele és un circ i el món una estratègia.
Sólo es tablero de la guerra.
Confonen les paraules i amaguen l'evidència.
Hay tanta cabecita enferma
tiembla, que empuñaremos de nuevo las piedras,
retumbaremos por toda la tierra,
nuevas raíces despiertan.
No els preocupa l'equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
falsos absurds,
callen els muts.
No els preocupa l'equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
falsos i absurds,
llei de l'embut.
PART 2:
La historia d'una gossa faenera
que es va fer una patera
i amb la lluna guerillera
se'n va anar mar endins, tot mar endins.
Camina cada dia i vigila
i fuig de la guardia que et jugues la vida
camina entre preguntes i porzes
qui va a garrotades continuant la partida
Camina que no es questio de sort
i corre abans que arribe la mort
camina que no es questio de sort
colpeja fort!
Respira entre canuts de matinada
diuen que es el dimoni, el paradigma del odi
i obri una altra porta a la batalla
obri la veda als seus somnis, que el temps s'acaba
I abans de que rebente tot,
se sent la veu del nostre tronc
i abans de que rebente tot
farem saó!
Conta-la, la meua historia, la meua historia, la meua
historia! Per un sender, recordant cada pedra,
recordant aquells temps,
tota la nit sensera
Per un sender, l'unic camí que ens queda
caminarem just per l'ultima carretera.
I xafarem mes fort,
quan trepitgem l'escoria
este es el nostre esport,
esta es la nostra historia
i cantarem mes fort i amb molta mes euforia
farem vibrar el mon amb nostra rabia
I dançarem, tota la nit sensera
som viatgers del temps, per aquesta borera.
Conta-la, la meua historia, la meua historia, la meua
historia!
