Ací és on van cremar l’últim heretge
i ací van traure a passejar els tancs.
Ací la nit encara és freda i fosca
i les verges nodreixen el drac de tres caps.
Ací mana la llei del sant ofici.
Ací el silenci és com un cadafal
on passen cada dia pel suplici
mestres i bruixes, ateus i joglars.
I entre la foscor de la nit
he vist dos ullsil·luminant el camí.
I enmig d’una història tan trista
un mestre explicava
als alumnes un dia:
No podran, no sabran aturar
l’explosió de colors
quan arribe la llum.
No sabran, no podran rebutjar
l’impacte a la cara
de tota la llum.
Ací és on van cremar l’últim heretge.
ací cremaven llibres i escriptors.
Ací patim mordassa i dret de cuixa,
cisa i usura, botxins i senyors
Ací la nit és una fortalesa
on resta empresonada la raó
Captiva va camí de la foguera
i bramen els necis, covards i traïdors
I entre la foscor de la nit …
