Espelmes que s'encenen cada nit i sento pessigolles sota el pit
Una espurna que mai s'apaga, una llum de matinada que m'atrapa de la vora del camí
Quan estiguis sola jo vindré i et pintaré el sostre de colors
Una mirada, una drecera, confessions a cau d'orella que ens amagaran al meu llençol
Ets la malifeta del meu cor, crida'm quan et sentis sola al món
Ets la malifeta del meu cor, sóc la teva llum en la foscor
Amb tu sempre tinc foc i paradís, i em costa molta fe d'anar a dormir
Que si dormo se m'oblida la calor de la fugida, la ferida que t'ha fet trobar-me aquí
Sé que abans d'aquest somni marxaré amb la maleta carregada de records
Un petó de bogeria, un somriure a la que arriba, on amagaràs el teu tresor?
Ets la malifeta del meu cor, crida'm quan et sentis sola al món
Ets la malifeta del meu cor, sóc la teva llum en la foscor
Ets la malifeta, la meva malifeta ...
