Som a la carretera de Manresa Berga
en un cotxe resplendent que corre massa
Han trobat a la guantera
algun CD acceptable
És dimecres, de matinada,
i els dos fugitius canten.
Creuen per Molló i en una clariana
Ell l'abraça com un nen i s'adorm a l'acte
El sol va encenent el bosc i ella lluita amb les imatges
Un caixer fent-se el valent, un revòlver disparant-se.
Compren la moto a un pagès pel preu de quatre
I acceleren entre vinyes solitàries.
Al semàfor d'Estagel els saluden uns gendarmes,
Però a la ràdio no diuen res,
no s'està seguint cap rastre.
Ell s'afaita el cap, ella es posa morena.
Els dies passen lents, a la tarda passegen.
Ell juga a frontó amb un empresari en hores baixes,
Ella es tanca al bungalou i a la nit fingeix orgasmes.
Que bo és sortir al carrer, que et toqui l'aire!
Són dos enamorats tan adorables!
Ell parla del futur i es projecta sense xarxa
I el paradís comença en una pizzeria de Lausana.
I quin riure els noms dels passaports,
ell els diu en veu alta.
Potser semblarà més francès, diu, traient-se la barba!.
Ella respon com pot i plora rere la porta tancada:
Així no podré, amor meu, no,
a costa dels altres.
(...)
I, en fi, ell ha passat el trajecte a coberta,
Ja veu el blau marí de la terra promesa,
Però per ella no patiu, que al calabós hi ha trobat calma:
S'ha fet a la foscor i ha posat nom a les rates.
I ha trobat un nom bonic per a cada rata.
