El pescador al principi s’ha espantat veient-lo xop,
Sortint del mar, pujant directe a la ciutat.
Després ho ha entès i crida:
“Vés Bruixot! Vés Bruixot!”
Fent la patrulla els dos municipals s’exciten
En veure’l creuar, com un coet, el carrer gran.
I des del cotxe animen:
“Va bruixot! Va bruixot!”
El gran patriarca arramba al seu costat.
Les ballarines de nou anys
Quan topen amb un senyor estrany
“Saludeu nenes, vinga!
Vés bruixot! Go bruixot!”
Buixot de móns llunys,
Ens tens a tots a les teves mans.
Tornava a casa jove i avorrit,
Llegint l’horòscop de l’abril,
I alçant els ulls de cop l’he vist.
“Si ets tu, si us plau, avança.
Vés bruixot! Vés bruixot!”
Els dos adúlters abraçats
Planegen un viatge llarg
I obren les boques desitjant:
“Pel que més vulguis, fes-ho.
Va bruixot! Va bruixot!”
La dolça Adela es pinta de carmí
Que té un sopar amb un home trist.
Quan no sap molt per què somriu
Mira el mirall i pensa:
“Va bruixot! Vés bruixot!”
El nen prodigi es frega els ulls quan veu
Surar a la cúpula del cel
La llum brillant d’un nou estel.
Surt al balcó i s’estira.
Go bruixot! Go bruixot!
I tot s’atura un moment
Quan el bruixot dissol en el vent
Unes paraules que ho arreglen tot.
Unes paraules que ho arreglen tot.
Unes paraules que ho arreglen tot.
