Ja no se quants dies fa que estic així
callant la veu, les mans,
he de dormir.
Oh, les nits que mai s'acaben
els dies són més curts
quan estic tancat a casa
sense projectes, sense tu.
El meu pols, com una espasa
va tallant el meu passat
he quedat descalçvcom únic futur
no em veig en els miralls.
I m'han quedat els ulls en blanc de soletat
sóc un covard però avui tindré cor de soldat.
Oh, els matins que mai s'acaben
de nits pensaré en tu
quan estigui lluny de casa
sense projectes, sense tu
Canviaran la meva roba,
el meu nom, el meu cabell.
Em donaran una arma blanca, roba verda
i un fusell.
No em pegui no he nascut per militar
no em pegui jo no vull anar a fer el soldat.
