Sense Adonar-Me (Sin Darme Cuenta Versión En Catalán) - Sergio Dalma

Et vaig mirar,

i vaig endevinar.

Que series el vers perfecte,

fet del cor per recitar.

Quan et vaig mirar,

un gran món vaig crear.

Que ni els àngels ni el cel ni estrelles,

van poder mai igualar.

Camins per descobrir sense les fronteres,

voldria caminar sabent que m'esperes.

Jo creia que sent tu,

com la primavera no marciries la il·lusió,

no acabaries una història per als dos.

Sense adonar-me,

tot allò que em vas donar

avui acabarà al fons de l'abisme.

Convertint en un defecte tot allò que era perfecte.

M'has deixat el cor en blanc, amb un dubte que no accepta,

endeutat sense recepta

resignat per lo pitjor,

embargat pel teu amor.

Per què lluitar?

Ja res podríem salvar.

No seré més la titella,

que tu puguis fer ballar.

I has de saber,

que tornar-ho a intentar,

és com voler fer que la fem, sigui dolça com la mel.

Al menys promet-me que no haurà mentides,

sabent que no ets per mi,

per què no m'oblides?

Sense adonar-me,

tot allò que em vas donar

avui acabarà al fons de l'abisme.

Convertint en un defecte tot allò que era perfecte,

M'has deixat el cor en blanc, amb un dubte que no accepta,

endeutat sense recepta,

resignat per lo pitjor,

embargat pel teu amor.

Sense adonar-me,

has volgut que el teu record

em deixi el cor tenyit de negre.

Que si dos i dos són tres

i tu m'ho dius t'hauré de creure.

No sé gents ja de l'amor,

i no sé si vull aprendre,

rescatar-lo de les cendres,

o deixar-lo com està,

potser el temps ho guarirà.

I m'ajudi a començar.