El dia de les paelles,
a les 4 o 5 de la vesprà,
me'n puge per les palmeres,
duc una ceba monumental.
La cassalla passa factura,
quan me n'adone tots han dinat.
Al caldero queden els ossos,
a la taula no queda ni el pa.
I estovat en l'alameda,
han passat els municipals.
I m'han posat una multa
per "cassallero descrismat"!
Quan obric els ulls,
una xicona ve cap a mi.
Em diu: "xaval, ja han mogut tots,
t'han deixat tirat ací".
"El caldero és de ma mare
i l'heu deixat molt brut.
Acompanya'm a ma casa,
que ho vaig a pagar amb tu"
Tomba't al sofà,
agafa aire que et toca escurar,
però no el caldero de ma mare,
sinó el que jo et vaig a ensenyar!
Askura el caldero!
Askura el caldero!
Askura el caldero!
