Si em pose a comparar, compararia el nostre amor
a dos cavalls del tiovivo, tu davant i després jo.
Amunt i avall, avall i amunt, xè quin gustet llepar-te el cul,
però per més que rode no arribem a estar mai junts.
Si em pose metafòric, diria que sóc jo
un voltor que busca amb ànsia les restes del teu amor.
Ai! carronyeta meua, putrefacta, sac de cucs,
recorde que un bon dia vaig estar molt boig per tu.
Vinc per dir-te nena que hui ja t'he oblidat
no esperes que bavege com un gos al teu costat.
Quan rius ja no m'alegre, si plores em dóna igual.
Sóc jo el meu propi amo, has perdut al teu esclau.
Ja no crec en els teus ulls,
ja no enyore el teu olor.
Ja no visc com un rèptil,
no necessite el teu calor.
Vinc per dir-te nena que avui ja t'he oblidat,
no esperes que bavege com un gos al teu costat.
Quan rius ja no m'alegre, si plores em dóna igual.
Sóc jo el meu propi amo, has perdut al teu esclau.
No faces com si plores per mi, amor.
I no et sentes mal, no et guarde rancor.
Si, jo et desitge el millor...
Què te xafe un tractor!
Que m'has caigut de puta mare
però jo no vull ser pare dels teus fills.
Que em dones agonia, que damunt t'arrojaria,
i a demés claves les dents.
Bruta!
Ja no crec en els teus ulls,
ja no enyore el teu olor.
Ja no visc com un rèptil,
no necessite el teu calor.
